El primer que trobem quan obrim el llibre del Gènesi és el mite de la Creació. (Aquests tipus de mites els trobarem també a la religió Egipcia, la grega, la del Japó i moltes d’altres que anireu estudiant al llarg de primer i segon d’ESO). Anem a veure com és el mite de la nostra.
Tot resumint: “Fa temps, molt de temps, no hi havia ni cel ni terra. No hi havia absolutament res. D’aquest no-res Déu en creà el cel i la terra. La terra era fosca i buida, però damunt seu estava l’Esperit de Déu. Déu va dir: Sia la llum. I Déu va veure que la llum era bona i la separa de la foscor i va anomenar la llum “dia” i les tenebres “nit”. Aquest a ser el primer dia de la Creació del Món. El segon dia, creà Déu el firmament i separà les aigües de la terra del Cel. Aquest va ser el segon dia de la Creació. El tercer dia, Déu va reunir les aigües sota el firmament i les anomena “mars” i la part seca “terra” I creà les flors, l’herba i les plantes amb les seves llavors. Aquest va ser el tercer dia de la Creació. El quart dia, Déu creà el sol, la lluna i totes les estrelles. El cinquè dia, Déu creà els peixos del mar i els ocells que volen sota el firmament. Déu ho contemplà tot i trobà que era cosa bona. El sisè dia creà Déu els animals de la terra. I va dir després. Fem l’home a imatge i semblança nostra. Dominarà tot allò creat. I creà l’home i la dona formats d’ànima i de cos. I Déu va veure que totes ses seves obres eren molt bones. El setè dia Déu reposà de la seva feina. I beneí aquest dia com a dia de repós per a tots.” |
|
|
|
|
|
|
|
L’arca de Noè és un relat ple de bellesa i enginy per explicar i entendre com som les persones. La idea d’un món que s’acaba i la preservació de les espècies ha estat un argument habitual en el cinema i la literatura universal. També apareix en diverses cultures, des dels llibres Vedes de l’Índia, passant per la cultura egípcia i grega. També les trobem en narracions tradicionals d’Àfrica, Alaska, Califòrnia, l’Iran, Austràlia, les Filipines, Tailàndia, el Vietnam, la Xina, la Polinèsia i la Melanèsia.
La història de Noè és de les més populars dins la tradició jueva, cristiana, musulmana. En tots els casos, és una manera de respondre, amb relats memorables i fantàstics, als grans interrogants que des de sempre s’ha fet la humanitat: per què existeix el mal, per què la pau és tan difícil... No volen ser explicacions científiques o històriques. La seva finalitat és mostrar com Déu és present en la història de la humanitat i vetlla per la bondat dels homes i les dones. |
|
|